A continuació trobareu informació sobre el gas radó i els riscos associats a la seva exposició:
El radó és un gas radioactiu que no té color ni olor. Un material és radioactiu quan emet partícules o raigs en descompondre’s. El radó s’origina a partir de la descomposició natural de l’urani, un element present en gairebé tots els tipus de sòl, així com a la roca i a l’aigua. En general, el radó es desplaça cap amunt a través del sòl fins a l’aire que respirem. Encara que el radó sempre ha estat present a l’aire, la seva concentració a les llars ha augmentat significativament en els darrers anys a causa de construccions cada vegada més hermètiques, dissenyades per aconseguir un major estalvi energètic.
La concentració de gas radó als edificis es mesura en unitats de becquerels per metre cúbic (Bq/m3). El nivell màxim de radó per a llocs de treball i edificis residencials a Espanya s’especifica al RD 1029/2022 del 20 de desembre com a 300 Bq/m3, seguint les recomanacions publicades pel Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) i l’OMS.
Aquestes recomanacions, publicades a la Guía de Seguridad del CSN GS-11.02 “Control de la exposición a fuentes naturales de radiación” i a la Instrucción IS-33 sobre criteris radiològics per a la protecció davant l’exposició a la radiació natural del 21 de desembre de 2011, formen la base de la normativa desenvolupada al Document Bàsic HS Salubritat, Secció HS 6 “Protección frente a la exposición al radón” del Codi Tècnic de l’Edificació (DB HS6), publicat al Reial decret 732/2019, de 20 de desembre.
Segons el DB HS6 del CTE, abans de realitzar reformes o canvis d’ús d’edificis existents en municipis classificats com a Zona 1 o Zona 2 pel que fa al risc de radó, s’ha de realitzar una prova de gas radó a l’interior de l’edifici. Si el nivell de radó supera el llindar de 300 Bq/m3, és obligatori incorporar mesures de mitigació davant el radó en el projecte (les mesures a adoptar estan detallades al DB HS6 del CTE).
Els àtoms radioactius que el radó emet en descompondre’s poden adherir-se a partícules de pols i quedar atrapats als pulmons. A mesura que continuen descomposant-se a l’interior dels pulmons, aquests àtoms radioactius alliberen petites emissions d’energia que poden malmetre els teixits pulmonars i causar càncer. Segons el Comitè Científic de les Nacions Unides sobre els Efectes de la Radiació Atòmica (UNSCEAR), el radó és la fonda de radiació més important a la qual està exposat el públic en general, contribuint amb un 43% de la dosi total (vegeu el gràfic de sota).
És important saber que els nivells de referència mai no s’han d’entendre com la frontera entre “sense efectes” i “amb efectes”.
El grau d’urgència de les accions correctores dependrà de fins a quin punt s’hagi superat el nivell de referència.
Per interpretar els nivells de radó de manera pràctica, segons les dades publicades pel Projecte Internacional de Radó de l’OMS, el risc de desenvolupar càncer de pulmó augmenta un 16% per cada 100 Bq/m3 de concentració de radó.
A molts països, el radó ocupa el segon lloc entre les principals causes de càncer pulmonar, només superat pel tabaquisme. La relació dosi-resposta és lineal, la qual cosa significa que el risc de càncer pulmonar augmenta en proporció directa a l’increment de l’exposició al radó.
Molts investigadors coincideixen que el 9% dels casos de càncer de pulmó a Europa es poden atribuir a l’exposició continuada al gas radó. Només el tabaquisme provoca més morts per càncer de pulmó. Per aquesta raó, des de fa més de 20 anys s’han implementat programes de reducció de radó en habitatges dels Estats Units i de diversos països europeus. Les probabilitats de desenvolupar càncer de pulmó a causa del radó depenen principalment de:
Si fumeu i, al mateix temps, l’aire que respireu conté nivells elevats de radó, les vostres probabilitats de desenvolupar càncer de pulmó són particularment altes. La combinació de tabaquisme i exposició al radó implica un risc extremadament elevat per a la salut. Si deixeu de fumar i reduïu el nivell de radó a l’aire que respireu, podeu disminuir significativament el risc de contreure càncer de pulmó.
Alguns tipus de càncer causats per la radiació semblen afectar més els infants que els adults. Tot i això, encara no es disposa de tota la informació necessària per determinar si la radiació del radó representa un risc més gran per als infants que per als adults.
El radó es pot trobar a tot el territori d’Espanya. Pot penetrar en tota mena d’edificis — habitatges, oficines i escoles— i acumular-se gradualment fins a assolir concentracions elevades.
És important tenir en compte que no totes les persones exposades a alts nivells de radó desenvoluparan càncer de pulmó. A més, poden passar molts anys entre l’exposició al gas i l’aparició de la malaltia. Malgrat això, l’exposició al radó representa un risc per a la salut, i per tant s’han de prendre mesures per reduir aquest risc. Afortunadament, existeixen solucions efectives per evitar l’exposició i els perills del radó.
Com que el radó és un gas present a l’aire, pot entrar en un edifici i quedar atrapat al seu interior, arribant a alts nivells de pressió. El radó es mou cap amunt des del sòl i penetra a l’habitatge per les escletxes i altres forats dels fonaments.
El radó pot penetrar en un habitatge a través de:
Tot i que el radó del sòl és la font principal de radó als habitatges, de vegades el gas pot penetrar a través de l’aigua de pou. D’altra banda, en un nombre reduït d’habitatges, els materials de construcció també poden alliberar radó; a Espanya, el 80% de l’emissió de radó procedeix del subsòl i només un 20% de la naturalesa del material que s’utilitza en la construcció de l’habitatge.
Pot haver-hi problemes de radó en qualsevol habitatge. Tots els habitatges poden presentar problemes de radó, siguin nous o vells, ben segellats o exposats a corrents d’aire, amb o sense soterrani.
La quantitat de radó continguda a l’aire es mesura en becquerels per metre cúbic d’aire, expressat per conveniència així: Bq/m3. Un cert nivell de radó a l’aire es considera normal; 40-50 Bq/m3 és el nivell mitjà a Espanya.
Els nivells màxims de radó recomanats per a edificis residencials a Espanya s’especifiquen pel Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), i segueixen les recomanacions publicades per l’OMS. Segons aquestes recomanacions, els nivells de referència s’utilitzen per avaluar la necessitat de prendre accions correctores destinades a reduir el nivell de radó. Per a edificis existents, es recomana un nivell d’acció de 300 Bq/m3, mentre que l’objectiu per als edificis residencials de nova construcció ha de ser de 100 Bq/m3.
La xifra de 300 Bq/m3 en cap cas no s’ha d’entendre com la frontera entre “nivells segurs” i “nivells no segurs”, sinó com un “nivell d’acció”. Com més baix sigui el nivell de radó al vostre habitatge, millor per a la vostra salut i la de la vostra família.
Com més alt sigui el nivell de radó, més gran és el risc de càncer de pulmó. Estudis recents revelen que el risc de càncer augmenta un 16% per cada 100 Bq/m3. Reduint el nivell de radó a casa vostra, podeu reduir el risc de contreure càncer de pulmó. A la majoria d’habitatges, el nivell de radó es pot reduir avui dia fàcilment fins a 75 Bq/m3 o menys.
Sí, el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) estableix a la seva publicació GS-11.01 “Directrices sobre la competencia de los laboratorios y servicios de medida de radón en aire” que els serveis de mesura de gas radó a l’aire han de comptar amb un laboratori d’anàlisi acreditat per la norma internacional ISO/IEC 17025 "Requisitos generales relativos a la competencia de los laboratorios de ensayo y calibración". Seguim els protocols establerts pel CSN, i utilitzem un laboratori acreditat ISO/IEC 17025.
No, no es poden mesurar directament els nivells de radó amb un comptador Geiger. Amb un Geiger es pot determinar la taxa de dosi de radiació gamma ambiental; una taxa alta podria indicar una elevada concentració d’urani al subsòl, cosa que suggereix una zona amb més probabilitat de presentar nivells alts de radó als edificis. No obstant això, és necessari un detector de radó específic per determinar si els nivells de radó superen els valors recomanats.
Gas radó:
Avís: Aquest web usa cookies de tercer (Google Analytics) per obtenir dades estadístiques de la navegació dels nostres usuaris de forma anònima; navegar el nostre web implica l'acceptació de la nostra política de cookies.